dissabte, 4 de setembre del 2010

"Camino, camino sola. La respiració s'em entre talla. Em segueixen, ho sento; Tinc por. Hi ha algun cosa immaterial que domina i talla l'ale. És aquesta mena de por, que deuen sentir els guardians dels museus quan es queden sols de nit. O l'esgarrifança de pensar, pensar en coses que cremen, que maten per dins."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada