"Camino, camino sola.
La respiració s'em entre talla.
Em segueixen, ho sento; Tinc por.
Hi ha algun cosa immaterial que domina i talla l'ale.
És aquesta mena de por, que deuen sentir els guardians dels museus quan es queden sols de nit. O l'esgarrifança de pensar, pensar en coses que cremen, que maten per dins."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada