La innocència està en els seus ulls,els ulls de una nena petita que somia des d’un carretó, però jo també veig innocència en les mirades de la gent, uns ulls plens de somnis de nen petit, que segurament no van poder complir.

La innocència es troba en les llàgrimes de la nena que plora i la seva mare l’agafa suaument i li dona el pit.

La mare la mira i somriu, es feliç, té la cosa més important i més fràgil del món als seus braços.

La nena, ella, però més petita, una versió reduïda de si mateixa, la mare, i el ve més preuat que té.

Juga amb ella, agafades de la mà, mare i filla, el lligam més fort que existeix.

La nena mira per la finestra del tren i descobreix un nou món que passa a tota velocitat, es sorprèn i la seva mare amb uns ulls plens d’amor, que pocs cops es poden veure, la mira dolçament, i l’agafa suaument amb tacte.

La nena l’agafa fort de la mà és tot el què té en aquest món, la seva mare, i no se’n deixarà anar mai i la seva mare tampoc o permetrà Juguen i somriuen juntes són felices, jo si fós la seva mare no voldria res més que una mirada, un petó, un somriure, de la meva filla seria tan rica i feliç, com la persona que ho és més en aquest món. Annie, 21set 10, Barcelona.